14 de Julio 2004
UNA MIRADA CAP EL COR, UN COR CAP A LA MIRADA...
 |
Mentres l' esperava a l' estació a La Floresta, llegia:
"Hem guanyat realitzts i hem perdut somnis. Un ja no s'ajeu sota un arbre i mira el cel entre el dit gros i el segon dit del peu, sinó que treballa; tampoc no es pot estar dejú o somniant, si es vol "ser algú com cal": hom ha de menjar bistecs i bellugar-se. És exactament com si la vella humanitat incapaç s' hagués adormit damunt d' un formiguer, i la nova s' hagués trobat en despertar-se que les formigues se li havien ficat a la sang; des d'aleshores ha d' executar els moviments més violents de laboriositat animal..." (L' home sense qualitats).
Mentres l' esperava et recordava en present, Princesa de Montmeló, i caminava descalç en cercle per la Taula Rodona de Sant Quirze... un suspir i un t' estimo...
Página 42: La dama que, després d' una conversa sobre esport i mística va lliurar el seu amor a Ulrich
"Finalment, com moltes dones infelices, va encabir la seva postura en un espai vital, altrament força vacil.lant, d' aversió envers el seu marit inamovible, i va transferir el seu conflicte amb ell a cada experiència nova que la n' havia d' alliberar"
Els trens van passant d' un costat a l' altre... la flaire de l' espígol m' acompanya, arribes i el cercle lluminós del cor a la mirada, de la mirada al cor, que no para, que no para, que no para... t' estimo... t' acompanyo, t' acompanyo, t' acompanya... fins ara amor...
... el somni era Formentera... perquè no????
 |