12 de Agosto 2004
QUAN LA TRISTESA DEMANA PERMÍS...
Les nostres vesprades
 |
Desperta'm de nit
el teu desig
vaga en els teus, meus dits,
a voltes la ràbia és a prop
de la teva boca...
i la meva ma al cor
és l' espasa nua
que talla la corda
de la farida continguda
soc teva, ets meu,
soc teu, ets meva,
i les paraules de llàgrimes
amb llàgrimes parlen
I prenem el camí
d' esclat de ventre
d' esclat d' emocions
desagradaplement
contingudes
en una farida
tallant del teu cor
I prenc força
i t' empenyo a la revolta
d' enrabiar-te,
d' entristir-te,
d' escapar-te,
d' enterbolir-te
d' espitar-te
d' estrabar-te
d' estrellar-te
d' esperar-te
cada dia
de cada nit
cada dia
de cada nit
 |
I el meu ventre et traspassa
i et despulles per amor
i em despullo per amor
donant-te temps
treba
entrega
fora disfresses !!!!!
Dolçament a les meves espatlles dorms...
T' estimmmmmmmm
Desperta' m de nit
les meves mans
recolliran les teves llàgrimes
badades en el cor
que ens amara...
DORM PETITA DORM, LA TRISTESA DEMANA PERMÍS...