28 de Junio 2005

somriure també

somriure també

Vaig aprofitar l' avinentesa d' ésser tot sol al pati
per a mirar les meves mans grolleres i les meves
botes ordinàries. El meu parer sobre aquells
particulars no fou gens favorable. Mai no m' havien
contorbat fins aleshores, però aleshores em
contorbaven com apèndixs vulgars. Vaig determinar-me
de preguntar a Joe per què m' havia ensenyat a
anomenar Jacks aquelles imatges del joc de cartes
que calina anomenar sotes. Vaig desitjar que Joe
hagués tingut una criança bastant més senyorívola
perquè així la hi hauria tinguda jo i tot.

Dickens, Grans esperances

Escrito por ENAMORA a las 28 de Junio 2005 a las 10:35 AM
Comentarios
Escribir un comentario









¿Recordar informacion personal?