m' enamores...

CANTO A LA VIDA SI

>

...De tu em ve, de tu em ve, o em ve del fons del temps. I tampoc no és així. No es pot formular. Car no és una alegria. És -jo ho sé!- l'alegria. L'alegria en minúscula, viva, quotidiana, cosa de cada dia i d'anar i tornar: al capdavall de viure, d'haver nascut, de ser, d'aquests peus, d'aquests ulls, de les mans, de les dents, de tot açò que tinc i, tenint-ho, ho tinc tot o ho puc, en un moment, tenir tot, o pensar-m'ho.	..el  teu nom,  i em desperta  somnis...
...el teu nom, és: "gràcies per tot"...  arrapant-me a tu...
	..el  teu,  nom  és a prop meu...
Que fort que bufa el vent aquesta nit suau. LLuna perfilada. Quines coses més estranyes Que passan prop de mi. ¿Què passa ací on sóc, que tinc regust de tu? Vaig i anem passant, anem i vaig passant. Vaig i anem compartint en silencis de novetat, poc a poc els minuts. Poc a poquet la tardor. Tots passant un camí Havent-te'n tants i tants, i tantes coses més que neixen cada instant. Ah!, la vida... Em sé tant de tu, Que esperant mor amb tu. Mil trencaments de viure, mils i mils d'enemics. Tot contra tota vida. Cops amagats. Muntanyes de paranys. Enganys i més enganys. Paraules sense lletra. Imatges sense vida. I un arma prop la mà, Pel que passe demà. Em sé tant i tant de tu, em sé tant de mi, que estimo el meu cos. Segueixo amb tots. Els teus i els meus. Un dia qualsevol serà la vida i tu! serà la vida i tu! és la vida i tu! és la vida i tu! Per tant i tantes coses més, segueixo. t' espero! Canto a la vida plena, des de la vida plena. Obro els ulls, et miro. La vida m'ompla el cor. I el cor em diu que sí. Ell em diu que sí. I tot en mi és un sí. Que mai no acabarà. Canto la vida sí...

...veure't així...

>

...Iofcna d' anit, en véns d' un record. Des d' un record em retorna el teu rostre: creuava uns anys, una boira, una pluja.	..quantes  vegades he somiat,  i em despertava  arrapant-me a tu...
...quantes vegades he somiat, i em despertava  arrapant-me a tu...
	..quantes  vegades he somiat,  i em despertava  arrapant-me a tu...
M´estime més, tan present com m´és ara, veure't així, com pensant, evocant, amb ulls lluents i somrient, brillant. Em véns des d' un instant de record, sense nom i amb nom, sense por i amb cos, rostre de mirades!Els teus cabells intensifiquen la llum, quan fem l'amor. Com et dic? O et miraré amb silenci? Les mans es tocaran. Present i a prop, sempre a prop, un moment i un temps.

NOMES PER TU, NOMES PER jo...

Encara un any. Un any que et/em dec a tu/a mi:
què fóra jo, si amb el foc dels teus/meus besos
dia i nit no guarissis/is el meu/teu cor
enfredorit i la vida que em/et fuig?

Allunyes el glaçat hivern i portes
la verda primavera, l’estiu d’or,
dels teus/meus dits ve la flor, el cant d’ocell,
els teus/meus braços m/t’abracen amb la pau
de la nit i amb la calma de les albes.

Només per tu/jo sóc capaç de portar
la càrrega ferotge, el tedi, un món
que ja no té sentit, els quaranta anys:
que jo/tu, voltat/da d’ombres tortes, sinistres,
esperança i conhort trobi/es al/el teu/meu cor.

Només per tu, només per jo...

OM MANI PADME HUM

LES ACÀCIES SALVATGES (PASSATGE DE PAU)

Les acàcies salvatges s’estan vora el camí,
esveltes, amb la vesta molt tènue i florida.
El capvespre exhala un aire fi
i la flor cau, lenta, amb l’aroma de tu...

Tal, dolça amiga, en la pàl·lida llum
del record proper, esvelta i lleugera:
el vent imperceptible fa un vol de cabelleres
i cada ombra diàfana deixa un poc de perfum...

I, mentre sobre el pit de cada estació
ton plor serà immortal, pur ocell de la nit,
acabarà imperceptible el meu plany, esvaït
vora un doll de perfum, oh ma flor lleugera!

ARIES

M' ENAMORA L' AMOR

Exiliat a Montdrac, bec
entre flors grogues que se’n riuen.
Borratxo veig volar el barret;
m’agrada tant ballar amb la lluna!

El Gran Ocell ha pres el vol i els vuit confins s’han estremit.
Al mig del cel ha defallit sense trobar-hi nou impuls.
Deu mil edats alenarà la turbulència
del seu planeig al niu solar, suspès a l’ampli pedregar.

El sol emporpra la calitja al cim del Lu.
De lluny contemplo la cascada, riu suspès
precipitant-se a pic al llarg de tres mil peus...
La Via Làctia despresa dels Nou Cels!

Per tu Marta