m' enamores...

MENTRE SE N' ANAVA

Mentre se n' anava el va consolar la impressió agradable que ja l' havia rebut en arribar... en l' obscuritat de la sala d' espera, el seus ulls avien estat al principi com una papallona negra que hagués anat volant cap a ell; ara, en abandonar En T. la casa, queien lentament travessant l' obscuritat com negres flocs de neu. En aquesta criatura hi havia quelcom de fada, tan inadvertidament dolç que, fins que ell no es va trobar de nou al carrer, no es va donar de la visió de la noieta, després estat senzillament, era extraordinàriament vital i resfrescant... t' estimmmmm...mmmmmm...