De lluny
vens, vinc,
som un
de lluny
d' enlloc
sentim
vivim
cada nit
somiem.
La gàbia
que s'obre
i un ésser lliure
que hi vol entrar
és l' hora
és el dia
és el sol
despertant.
A la meva porta
m' esperes
nua
corro nu
per nos
abraçar...
(...mentre dibuixem les corbes
perfilades per les teves calces...i ens perdem en un munt de sensacions i
de plaers...)
|