Exiliat a Montdrac, bec
entre flors grogues que sen riuen.
Borratxo veig volar el barret;
magrada tant ballar amb la lluna!
El Gran Ocell ha pres el vol i els vuit confins shan estremit.
Al mig del cel ha defallit sense trobar-hi nou impuls.
Deu mil edats alenarà la turbulència
del seu planeig al niu solar, suspès a lampli pedregar.
El sol emporpra la calitja al cim del Lu.
De lluny contemplo la cascada, riu suspès
precipitant-se a pic al llarg de tres mil peus...
La Via Làctia despresa dels Nou Cels!
Per tu Marta
Escrito por ENAMORA a las 14 de Noviembre 2004 a las 02:51 PM