LES ACÀCIES SALVATGES (PASSATGE DE PAU)
Les acàcies salvatges sestan vora el camí,
esveltes, amb la vesta molt tènue i florida.
El capvespre exhala un aire fi
i la flor cau, lenta, amb laroma de tu...
Tal, dolça amiga, en la pàl·lida llum
del record proper, esvelta i lleugera:
el vent imperceptible fa un vol de cabelleres
i cada ombra diàfana deixa un poc de perfum...
I, mentre sobre el pit de cada estació
ton plor serà immortal, pur ocell de la nit,
acabarà imperceptible el meu plany, esvaït
vora un doll de perfum, oh ma flor lleugera!
ARIES
Escrito por ENAMORA a las 14 de Noviembre 2004 a las 03:19 PM