Encara un any. Un any que et/em dec a tu/a mi:
què fóra jo, si amb el foc dels teus/meus besos
dia i nit no guarissis/is el meu/teu cor
enfredorit i la vida que em/et fuig?
Allunyes el glaçat hivern i portes
la verda primavera, lestiu dor,
dels teus/meus dits ve la flor, el cant docell,
els teus/meus braços m/tabracen amb la pau
de la nit i amb la calma de les albes.
Només per tu/jo sóc capaç de portar
la càrrega ferotge, el tedi, un món
que ja no té sentit, els quaranta anys:
que jo/tu, voltat/da dombres tortes, sinistres,
esperança i conhort trobi/es al/el teu/meu cor.
Només per tu, només per jo...