m' enamores...

una história d' amor

Va començar a l'ombra de plàtans i til•lers
ciutadans, i al vell claustre que enjoiaven cireres
un cop l'any, i ginesta.

Durava encara quan,
campaneta de plata, la veu clara dels néts
ens abocava a doll l'aigua de la infantesa
als càntirs del record, i la tendresa nova
amb frescor de rosada pellava les ferides
del temps.

Encara dura, com una melodia
trobada en vells papers, i no sencera,
adaptada amb esforç, perquè no es perdi

Per a veu i record.

Maria Àngles Anglada (1930-1999)

Escrito por ENAMORA a las 7 de Marzo 2006 a las 06:23 PM