Avui m' he trobat a una dona... a qui havia oblidat... justament la dona que m' ha donat la vida...
Vida clandestina de mirada enfora,
vida de vida de mirada endins,
vida de parlar de dins a fora,
vida de parlar allò que visc.
Hem deixo emportar pel dia
que brulla dels meu confins
dolços i tendres, com consigna
de no se què, i potser si.
Tu ho saps, que a voltes
soc jo que ho dic,
permet que tu siguis
a voltes el meu ser de mi.
i potser a la volta de demà continuaré molt de mi... per tu PRINCESA ENAMORA
Llarg el camí és pel cansat
llarga és la nit per a qui vetlla,
llarg el patiment dels ximples
que el bon camí desconeixen
En Buda a Dhammapada
Escrito por ENAMORA a las 4:55 PM