Avui m' he trobat a una dona... a qui havia oblidat... justament la dona que m' ha donat la vida...
 

 Vida clandestina de mirada enfora,
 vida de vida de mirada endins,
 vida de parlar de dins a fora,
 vida de parlar allò que visc.
Hem deixo emportar pel dia
 que brulla dels meu confins
 dolços i tendres, com consigna
 de no se què, i potser si.
Tu ho saps, que a voltes
 soc jo que ho dic, 
 permet que tu siguis
 a voltes el meu ser de mi.

 i potser a la volta de demà continuaré molt de mi... per tu PRINCESA ENAMORA
Llarg el camí és pel cansat
 llarga és la nit per a qui vetlla,
 llarg el patiment dels ximples
 que el bon camí desconeixen
En Buda a Dhammapada
 Escrito por ENAMORA a las  4:55 PM
 	Escrito por ENAMORA a las  4:55 PM