Es casà secretament amb la segona muller perquè era orgullós, i ella, més endavant, va finar. Morta ella, he sentit dir que ell primerament va dir a la seva filla el que havia fet, i després el fill entrà a formar part de la família residint a la casa que coneixeu. El fill, entrant a la joventut, es va tornar esvalotat, pròdig, malcreient, tot dolenteria. A l' últim son pare el va desheretar, però, ablanint-se a l' hora de la mort, va deixar-lo prou benestant, encara que ni de molt com la senyoreta Havisham.
Charles Dickens, Grans esperances