15 de Julio 2004
COMPANYA DE VIDA: TU
Com cada dia, com cada hora, res semblant cada dia, res semblant cada hora: quan apareixes pel xanfrà i somrius... instants d' amor... com tu... com jo... les mans s' atansen i imaginen que s' agafen (quelcom com un sospir profund) i un viatge de vida... el més a prop a La Floresta... el més lluny on ens deixem volar...
|
L' home sense qualitats... (enamora't de la vida com a mínim:
" I sempre és com un miracle, quan, després d' una època de lent i banal decandiment, tot d' un plegat arriba un petit ressorgiment de l' ànima, com va passar aleshores. De l' esperit planer de les dues darreres èpoques s' havia aixecat de cop i volta arreu una gran febre alada. Ningú no sabia exactamentquè estava a punt de néixer; ningú no era capaç de dir si era un company de vida, un home nou, una companya de vida o tal vegada una reorganització de la societat. Per això cadascú en deia el que li semblava. De cop i volta, en totes bandes, hi era present el company de vida; i, el aplegar amb dones plenes d' iniciatives practicas es van envolpar talents que abans s' ofegaven o no prenien part en la vida diaria de cada dia. Hi havia tota la diversitat possible, i el contrast entre els seus objectius no podia ser més gran".
 |
"Hom estimava aquest company de vida o no; hom adorava la salut i el sol, i també la tendresa de les noies amb aires de rpincesa; hom s' entusiasmava amb el gestos; hom era creient i escèptic, naturalista i amanerat, robust i dèbil; hom somniava en les antiques avingudes de palaus, en jardins tardorencs, en estanys de cristall, en pedres precioses, en marijuana, malaltia: oportunitat, dimonis i àngels, però també en praderies, en horitzons immensos, en fargues i en laminadors d' acers i ferros forjats (reixes de jardins interns), en aixecaments dels esclaus del treball i de la vida del segle XXI, en primers pares de la humanitat i en la destrucció de la societat. Per descomptat que tot això eren contradiccions i crits de guerra enormement diversos, però tenien un hàlit comú; si haguessin analitzat aquesta època el resultat hauria estat un absurd com un cercle angulós fet de ferro, però en realitat tot s' havia fos en un sentit llostrejant.
  |
Aquesta il.lusió, que es va materialitzar en la data màgica del canvi de segle, era tan poderosa que alguns i sobre tot algunes-moltes es van llançar, entusiasmades, damunt del nou segle d' Acuari encara intacte, mentre que uns altres continuaven fent vida en el vell com aquell que sap que igualment ha d' abandonar la casa, sense considerar dos comportaments gaire diversos".
Tot i no res, per dir-te que t' estimo Marta...
 |
Tot i no res, per dir-to tot...
 |