no pots
imaginar-te
quantes carícies
tinc per
tu
...
la dona
de paraules
es girarà
enrera,
cap el lloc
de les
necessàries
ombres
...
silenci
...
anem al mar |
|
que a dins al mar han d' ésser molt millors els sospirs |
|
les
abraçades
(pels teus ulls i llavis ardents) |
... mentre se n' anava
el va consolar
la impressió agradable
que ja l' havia rebut
en arribar...
un somriure
extraordinàriament
vital i resfrescant...
(pintat de colors...)
Vaig aprofitar l' avinentesa d' ésser tot sol al pati
per a mirar les meves mans grolleres i les meves
botes ordinàries. El meu parer sobre aquells
particulars no fou gens favorable. Mai no m' havien
contorbat fins aleshores, però aleshores em
contorbaven com apèndixs vulgars. Vaig determinar-me
de preguntar a Joe per què m' havia ensenyat a
anomenar Jacks aquelles imatges del joc de cartes
que calina anomenar sotes. Vaig desitjar que Joe
hagués tingut una criança bastant més senyorívola
perquè així la hi hauria tinguda jo i tot.
Dickens, Grans esperances
en mig de la nit,
en girar les mirades
hem vist la llum
d' una invisible lluna,
i hem respirat
alenades
sominadores...
tu...
...conec un pi
que es vincla
arran de mar,
i tots dos
fins l' alba
giratem la llum,
t' espero
et busco:
harmonies astrals
et besaven els llavis,
un tendre cap el tard
dolçament diluïa,
en l'ombra
el teu perfil:
cançons cantant
la fi del dia